User:Dvdgmz/Lli

From Wikimedia Commons, the free media repository
Jump to navigation Jump to search

Drets d'autor i llicències lliures[edit]

Origen lleis[edit]

  • Control publicació Església i reialesa. Llicències d'impressió, monopolis, prohibicions.
  • XVIII
    • Anglaterra: Estatut de la Reina Anna 1710. Limitacio drets explotació d'obres als editors (14 anys); dret autor a escollir editor. Bases dret copyright anglo-saxó
    • França: Dret natural individual dels autors que poden cedir a un editor. Bases dret d'autor continental

Conveni de Berna[edit]

  • Conveni de Berna 1886 (actualitzacions posteriors fins 1979)
    • Protecció obra: vida autor + 50 anys (ampliable pels estats signants)
    • Límits per preservar accés cultura (a concretar estats signants)
    • Separació drets d'explotació (que es poden cedir) i drets morals (irrenunciables)
      • Drets morals: reconeixement com autor, integritat de l'obra, accés a ella
      • Drets patrimonials o d'explotació: copia, reproducció, comunicació pública; transformació, obres derivades
  • 1988 el signa Gran Bretanya i 1989 el signa EUA. VARA Act 1990 permet renunciar drets morals.

Drets d'autor a Espanya[edit]

  • Des de la seva creació fins 70 anys després de la mort de l'autor
  • Per als morts abans de 1987 fins 80 anys després de la seva mort (ja han entrat al domini públic les obres dels morts abans de 1944)
  • Límits: cita o ressenya ús educatiu o recerca, educació formal, textos legals, ...

Copyright als EUA[edit]

Als EUA la duració de les obres depèn de la data de mort de l'autor, data de publicació i altres factors:

  • per les obres publicades per primera vegada el 1978 o més tard: fins a 70 anys després de la mort de l'autor (per obres anònimes o fetes per encàrrec 95 anys després de la publicació o 120 després de la creació)
  • per les obres publicades per primera vegada abans de 1978: fins a 95 anys després de la primera publicació
  • per a les obres publicades abans de 1964, el copyright es manté fins 28 anys després de la publicació (i per tant actualment ja ha expirat) llevat que el propietari n'hagi sol·licitat la renovació (durant l'interval entre el 27è i 28è any després de la publicació) — la immensa majoria d'obres publicades abans de 1964 han passat al domini públic, però és imprescindible assegurar-se — el qual es pot fer a través d'una cerca a la Oficina del Copyright per obres publicades fins a 1951 — que el copyright no hagi estat renovat.
  • les obres publicades abans de 1923 estan al domini públic
  • les obres creades per agències governamentals estan al domini públic
  • es considera fair use (ús raonable) aquell que no perjudica els interessos del titular de drets

La cadena del copyright[edit]

  • Els creadors actuals estan molt distanciats de la data de creació de les obres en domini públic.
  • Per crear obres derivades d'obres recents cal negociar cas per cas amb els titulars de drets.

Què són les llicències[edit]

Drets d'autor[edit]

Són drets sobre la plasmació d'una creació intel·lectual.

Els genera l'acte de creació (no cal registre)
Són universals
Protegeixen el reconeixement i altres drets morals
Permeten fer ús i cedir els drets d’explotació
S’extingeixen passat un període d’anys (70 en la majoria d’estats) després de la mort de l’autor.


Tipus de drets d'autor[edit]

Drets morals o extrapatrimonials (intransferibles, inalienables, no es poden cedir)

  • Dret d’atribució o reconeixement.
  • Dret d’integritat de l’obra.
  • I també: accés a l’exemplar rar, retractar-se, etc.

Drets d’explotació o patrimonials (transferibles, es poden cedir)

  • Reproduir o distribuir l’obra o còpies d’aquesta.
  • Mostrar, presentar o interpretar l’obra públicament.
  • Fer obres derivades basades en la transformació de l’obra.


Maneres de transferir els drets d'explotació[edit]

La part transferible dels drets d'autor són els drets d'explotació i es poden cedir a tercers (persones o organitzacions) de diferents maneres:

  • Contracte amb un editor o divulgador per la cessió exclusiva o parcial dels drets
  • Acord d’adhesió a una societat de gestió de drets que els explotarà en nom del titular
  • Permisos o llicències d’ús
    • a algú a condició de pagar un cànon, renda o regalia (royalty)
    • a algú lliure de regalies (royalty-free) mitjançant un sol pagament
    • llicència pública que acompanya l’obra en ser publicada i que cedeix alguns drets a qualsevol persona que en vulgui fer ús


Llicència pública[edit]

Què és una llicència?

  • Un permís que es dona en adquirir o accedir a l’obra.
  • Permet al receptor de la llicència exercir determinats drets de propietat intel·lectual
  • Limita al receptor de la llicència alguns drets que no pot exercir.

Què és una llicència "pública"?

  • Un permís públic que acompanya sempre l’obra.
  • Permet a qualsevol, com a receptor de la llicència, exercir determinats drets de propietat intel·lectual i n’hi limita d’altres que no pot exercir en el marc de la llicència.

Llicències obertes i lliures[edit]

Els autors volen alliberar drets d'ús per crear una ecologia de la re-utilització.

  • llicències obertes: alguns drets reservats i altres cedits o alliberats
  • llicències lliures: Freedom defined (4 llibertats)
    • la llibertat 0 d'utilitzar l'obra i gaudir dels beneficis del seu ús
    • la llibertat 1 per estudiar l'obra i aplicar el coneixement adquirit amb ella
    • la llibertat 2 per fer i redistribuir còpies, totals o parcials, de la informació o expressió
    • la llibertat 3 per fer canvis i millores, i per distribuir les obres derivades

Coplyleft: fluxe de re-utilització[edit]

Obra Composta Vs Obra Derivada[edit]

Exemple d'obra derivada a Commons[edit]

Sistema endocrí complet - Termininja


Exemple icona d'obra derivada[edit]

A Commons[edit]

  • Política de llicències (en català, parts no actualitzades)
  • Cal tenir en compte:
    • Lleis EUA
    • Lleis d'altres països implicats:
      • De l'autor
      • De qui carrega el fitxer
      • D'on estava el fitxer allotjat


Domini públic?[edit]

Llicències i cultura lliure[edit]