File:PN Garraf 121 - ruc català, Pocholo, ruquet de 5 mesos - Flickr - ferran pestaña.jpg

Història

L'origen del ruc és la subespècie d'ase Equus asinus somaliensis que va donar lloc als ases del pròxim Orient i posteriorment als d'Europa. En concret està estretament emparentat amb l'ase mallorquí i l'ase zamorà-lleonès.

Es creu que la raça vindria de molt antic. Plini el Vell ja va fer constar que a la Plana de Vic s'hi venien ases, per llavors anomenats ausetans.

Tot i haver estat molt important en el camp en el passat, la davallada del seu ús ha comportat una davallada paral·lela del seu nombre fins al punt que es pot assegurar que corre risc d'extinció. En el passat n'hi havia arribat a haver uns 50.000, però actualment en queden poc més de mig miler més de cent dels quals es troba fora de Catalunya.

Tot i haver estat molt considerat amb títols com la millor raça de rucs del món, després d'haver guanyat diferents concursos, el cert és que pel que més se'l preuava era per a crear muls per a tirar dels carros.

És la raça fundadora dels rucs nord-americans. Les seves característiques racials han servit en diverses vegades per a millorar les races d'altres indrets del món.

     Característiques racials

   * Alçada: Fa 1'65 m des de les peülles fins a la carena. És la raça més alta i corpulenta de la seva espècie.
   * Pes: Una adult pot arribar a fer mitja tona.
   * Pelatge: A l'estiu té el pelatge curt i negre per tot el cos menys a la zona de la boca, dels ulls i a la panxa on és blanc. A l'hivern, en canvi, li creix un pelatge marronós més llarg que li cobreix tot el cos i li serveix d'abric.
   * Orelles: Es caracteritzen per apuntar cap amunt, tingui l'animal l'edat que tingui. Mai cauen cap al costat.